Vés al contingut

Estil Imperi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Imatge d'una habitació en estil imeperi del Palau Reial de Madrid.
Arc de Triomf del Carrousel, exemple de l'estil Imperi en arquitectura.

L'estil Imperi, sovint considerat com una segona fase del neoclassicisme, amb la seva fase primerenca anomenada Directoire, és un estil d'inicis del segle xix d'arquitectura, mobles i decoració d'interiors que pren el seu nom i s'origina en el regnat de Napoleó a França, conegut com el Primer Imperi Francès (1804 - 1814), tot i això manté la seva presència fins a l'adveniment de l'estil neogòtic.[1]

Moment històric

[modifica]

Les enormes estructures neoclàssiques com l'Arc de Triomf de l'Étoile, la columna Vendôme, i La Madeleine van ser construïdes a París per a emular els famosos edificis de l'Imperi Romà. Es barregen en un estil rococó elements propis de la cultura romana i egípcia.

En el deixant de la caiguda de Napoleó, l'estil va ser adoptat per molts altres països europeus, particularment en l'imperi Rus, on es va emprar per a celebrar la victòria sobre Napoleó en estructures monumentals tals com el Ministeri de Marina, la catedral de Kazan, la columna d'Alexander, i la Porta de Narva. A l'arquitectura estalinista se l'anomena sovint «estil Imperi de Stalin».

L'estil va sobreviure a Itàlia molt més que a la majoria d'estats Europeus, degut en part a les seves associacions amb l'Imperi Romà, en part perquè va ser restablert com estil nacional de l'arquitectura després de la unificació d'Itàlia el 1870. Mario Praz es va referir a aquest estil com l'Imperi Italià. En el Regne Unit, els Estats Units i Alemanya l'estil Imperi va ser adaptat a les condicions locals i va prendre gradualment la forma del renaixement egipci, de l'estil grec del renaixement, de l'estil Biedermeier, i de l'estil Regència.

Característiques del moviment

[modifica]
  • Rigor de les línies, rectes i escrupolosament ortogonals
  • Hieratisme del conjunt
  • Predomini de la caoba
  • Absència de marqueteria
  • Decoració de bronze

Referències

[modifica]
  1. Diccionario de Arte I (en castellà). Barcelona: Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA), 2003, p.297. ISBN 84-8332-390-7 [Consulta: 1r desembre 2014].